Teresa Llorens, coordinadora de l'Àrea: "Un dels valors que és més visible en aquest servei és la qualitat i la cura amb què ateneu a les persones"

La Sra. Teresa Llorens Carbonell, va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1966. Actualment és Coordinadora de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar.

Si voleu accedir a la seva formació i activitat profesional (https://www.diba.cat/web/ladiputacio/teresa-llorens-carbonell [2])

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’ Educació per la Universitat de Barcelona i estudis de doctorat
Màster en Direcció Pública per ESADE
Postgrau de Fundació Gerencial a les Administracions Públiques per ESADE.
2019 - Regidora i portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Consellera de Patrimoni al Consell Comarcal del Garraf.

-----------------------------------------------------

Per a qui no la coneix, com es presentaria? Ens agradaria que fes una breu descripció personal seva (punts forts i febles), que ens expliqui de quins aspectes de la seva vida es sent més orgullosa, que li agrada fer en el seu temps lliure i si té algun projecte de futur a nivell personal o laboral.

Totes les persones som polièdriques, en el meu cas algunes de les dimensions són les de dona, mare, filla, companya, amiga, professional del sector públic, militant feminista, social i política.

Des de ben jove vaig començar la meva militància social i feminista, i més tard hi vaig sumar la política, tres dimensions necessàries per ajudar a transformar el món. La meva trajectòria professional s’ha desenvolupat en el sector públic, em sento orgullosa de ser una servidora pública.

Com s’ho fa per integrar àmbits d’actuació tan amplis dins l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar.............

Efectivament l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar aplega àmbits diversos dins de les polítiques socials, com els serveis socials, la igualtat i la diversitat, la convivència, la salut pública i el consum.

En iniciar el mandat, una de les primeres accions que em semblaven imprescindibles era vincular aquests àmbits en un marc conceptual comú, és a dir, un marc de referència que permetés situar les polítiques socials que fem des de l’Àrea per tal de treballar de forma més coherent i connectada entre els diferents àmbits i poder generar així respostes més integrals i ajustades a les necessitats dels ajuntaments i de la ciutadania.

Aquest marc conceptual, que hem treballat aquests darrers mesos, parla de polítiques sectorials que donen resposta a través de serveis i recursos a necessitats que són universals com la salut (en l’àmbit local, ens referim a la salut pública, és a dir la protecció i promoció de la salut), els serveis socials i els drets de les persones consumidores. D’altra banda, el marc conceptual dona molta importància a les polítiques transversals que fan referència a elements d’igualtat, d’equitat i de respecte a les diversitats (de gènere i sexual, cultural, funcional i generacional) que han de travessar totes les polítiques sectorials. Alhora, també fem una aposta per un treball més intersectorial, que posa en col·laboració sectors diferents com, per exemple, el sociosanitari, tant important en el Respir, i interseccional que permet vincular totes aquestes esferes de desigualtat i fer polítiques més inclusives.

A partir d’aquest marc conceptual hem treballat unes línies estratègiques i uns projectes transformadors que posen en connexió tots aquests àmbits per fer front a reptes que avui, amb la pandèmia, són encara més presents, com la pobresa, les desigualtats socials en la salut, les cures en la comunitat, la convivència, la igualtat d’oportunitats en la infància i l’adolescència, les violències masclistes, etc.

Quines són, doncs, les línies de treball que impulsarieu en aquest mandat des de l’Àrea?

En aquests moments des de l’Àrea ens plantegem tres línies estratègiques orientades a la reactivació social. En primer lloc, volem desenvolupar un model de garantia d’ingressos eficient pels municipis, que permeti garantir les necessitats bàsiques de forma interconnectada amb l’Ingrés Mínim Vital i la Renta Garantida de Ciutadania, i que separi els processos de gestió i administratius dels d’intervenció social.

En segon lloc, apostem per l’acció comunitària com a espai d’apoderament i de convivència, de no discriminació i prevenció de violències, de promoció de la salut en totes les polítiques i de governança per teixir aliances entre les administracions, els agents socials i la ciutadania. En aquest àmbit, desenvolupem un projecte de barris transformadors, que vol posar el focus en l’escala de proximitat i en revertir desigualtats socials i urbanes des d’una perspectiva comunitària. També treballem projectes transformadors en l’àmbit de les violències masclistes i de la infància i l’adolescència.

En tercer lloc, tenim una línia estratègica que s’orienta a nous models d’intervenció social i a reforçar els serveis socials com a xarxa de cures en la comunitat. En aquest àmbit estem impulsant un projecte transformador cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat en què el Respir hi té un paper important conjuntament amb els àmbits de benestar social, i dona i LGTBI. Cal que el Respir es vinculi més al conjunt de polítiques de l’Àrea aportant valor en l’àmbit de les cures en què té una experiència i un treball de qualitat de molts anys.

A més a més, també treballem amb dues altres línies estratègiques, de caire més intern, que fan referència a l’organització de l’Àrea; una d’elles vol impulsar el coneixement i la innovació, de manera que puguem reforçar els mecanismes de cocreació amb els municipis, però també amb altres administracions, entitats, universitats i agents socials. I l’altra línia té a veure amb dotar de més flexibilitat a l’estructura organitzativa de l’Àrea amb la creació de projectes i grups de treball transversals. És el que anomenem projectes transformadors, una espècie de “llanxes ràpides” per descobrir noves rutes que ens permetin donar millors respostes al reptes socials i encaminar millor tot el “vaixell”, que vindria a ser tota l’Àrea, en el lideratge i acompanyament als municipis en la tan necessària reactivació social.

Des que és coordinadora de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar ha tingut l’oportunitat de visitar els Centres Respir per a persones grans i persones amb discapacitat intel·lectual? Com valora els serveis que hi prestem?

He visitat en diverses ocasions els centres Respir tant per a persones grans com per a persones amb discapacitat intel·lectual. Un dels valors que és més visible en aquest servei és la qualitat i la cura amb què ateneu a les persones, i les oportunitats que els doneu de fer-los sentir, encara que sigui una estada curta, com si estiguessin a casa seva.

A més proporcionant una atenció sociosanitària de qualitat a les persones que ateneu i un acompanyament molt proper a les famílies, les activitats de dinamització, d’estimulació o d’oci són molt presents en el dia a dia dels centres i fan que aquesta estada no només sigui un respir i un descans molt necessari per a les famílies, sinó també un temps actiu, de qualitat i d’autonomia per a les persones grans i les persones amb discapacitat intel·lectual en un entorn diferent a l’habitual, fent noves relacions i activitats diverses. El fet que moltes persones repeteixin és una senyal molt clara que l’estada al centre és positiva, és un guanyar-guanyar per a les famílies cuidadores i per a les persones amb dependència i, sens dubte, això és possible gràcies a l’acompanyament professional que presteu al Respir.

En aquests moment de crisi provocats per la pandèmia de la Covid-19, que els diria a totes i tots els professionals sanitaris, assistencials i de serveis que treballen diàriament al Respir de persones grans?

En primer lloc, un agraïment sincer per la tasca que desenvolupeu, és fonamental sempre i requereix en tot moment d’una important dedicació i compromís. Cal ser conscients que durant la pandèmia de la Covid aquesta aportació dels i les professionals tant sanitaris, com assistencials i de serveis ha estat imprescindible i admirable per garantir la vida, la cura i la salut de les persones usuàries, i això és el valor més alt en una societat que aspira a ser justa i cohesionada. Els i les professionals de primera línia del Respir ho estan donant tot en aquesta pandèmia i tenen el meu reconeixement més profund; han estat aquests mesos el puntal de l’Àrea, i per això hem procurat tant com hem pogut donar-los suport, amb mesures de protecció de la salut, de conciliació i de suport psicològic. I segurament caldrà seguir enfortint tot aquest suport per estar a l’alçada de la seva tasca.

També recordaria que la cura de les persones es mereix una centralitat social que avui dia encara no té i els i les professionals vinculats a les cures des de tasques sanitàries, com socials, assistencials o de serveis i logístiques són el principal valor en les cures, perquè si bé les tecnologies són molt necessàries però són complementàries, mai substitutives del treball professional i la calidesa humana.  

Des de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar continuarem treballant per reconèixer el valor i la centralitat de les cures, i de les persones grans o amb discapacitat intel·lectual. El nostre objectiu és desenvolupar un sistema públic de cures en l’entorn comunitari, perquè les persones puguin viure el màxim temps possible a casa seva amb l’atenció i els serveis de suport adequats, i perquè aquest sistema de cures estigui format per professionals amb reconeixement, suport i millors condicions laborals.

Con creieu que serà la nova realitat del Respir?

Ara ens movem en una situació encara d’incertesa i de canvis constants i el més important és seguir adoptant en cada moment les mesures adequades de protecció de la salut de les persones treballadores i usuàries.

En tot cas, és un recurs a potenciar de futur; el Respir és un servei molt necessari i això s’ha fet més que evident aquests mesos en un moment en què ha crescut la sobrecàrrega de moltes persones cuidadores familiars, i em refereixo sobretot a dones que s’han hagut de fer càrrec de l’atenció de persones grans i persones amb discapacitat intel·lectual que fins ara podien tenir altres recursos com els centres de dia. Per tant, cal buscar formes de seguir prestant amb la màxima seguretat possible el servei d’estades residencials temporals respir, i també d’impulsar i donar suport als municipis per oferir altres modalitats de Respir per acompanyar a les famílies.

Com creieu que caldrà enfortir els serveis socials a nivell local després d’aquesta crisi sanitària, social i econòmica?

Aquesta crisi ha fet més visible que el paper dels serveis socials en l’acompanyament social i en la cura de les persones al llarg del cicle de vida és imprescindible. La pandèmia, que està afectant a tothom encara que de forma desigual, ens recorda que calen uns serveis socials universals, capaços d’acompanyar a les persones en les seves necessitats socials, emocionals, de promoció, d’inclusió o de cures. No ens podem quedar amb uns serveis assistencials que donen ajudes per a la subsistència material, sinó que és més necessari que mai dotar-nos, per una banda, de sistemes eficients de garantia d’ingressos i, per l’altra, d’uns serveis socials amb capacitat d’intervenció social i de transformació comunitària. I això avui és urgent, perquè la pobresa és l’efecte potser més visible de la crisi, però hi ha també impactes greus en l’àmbit de la salut emocional, la soledat, la bretxa digital, les violències... que necessiten d’uns serveis socials forts, universals i de dimensió local.   

Això vol dir que cal enfortir els equips professionals d’intervenció social; la formació i capacitació per als diagnòstics i l’acompanyament social; els serveis de suport a les cures i el treball en xarxa amb entitats i agents comunitaris.

A nivell personal, com és i com ha estat la seva vivència de la pandèmia (confinament, relacions familiars, experiències)? Què creu que s’endurà d’aquesta crisi ?

Crec que malgrat la pandèmia i el confinament forçós que ens ha obligat a tothom també ens ha permès créixer, treure el millor de totes nosaltres, posar el nostre gra de sorra per fer front a aquesta crisi. Aquesta pandèmia també ens ha ajudat a retrobar les relacions familiars, la solidaritat amb els amics, els companys, els veïns... ens ha permès teixir o reteixir complicitats. Però no oblidem que aquesta ha estat la primera part de la crisi, ara encara ens cal treballar molt dur per fer front a les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta pandèmia.

Que és el que troba més interessant en una plataforma de comunicació com és el Respir2.0? Quin ha estat el darrer contingut publicat que li ha interessat?

El més interessant és fer comunitat; tenir un espai on compartir relats, imatges i records d’activitats del dia a dia del Respir, com la celebració del Sant Jordi, enguany en un format diferent però també entranyable i segur que inoblidable, el 23 de juliol. Recordo una imatge de la plataforma: mans alçades en un fort aplaudiment als i les professionals que dediquen 24 hores a l’atenció. I mirades, imatges de mirades tan profundes que transmeten tant o més que una abraçada.

També aquesta plataforma té molt valor perquè informa d’aspectes de la gestió del servei, fet que ha facilitat al llarg d’aquests mesos tenir un espai on poder estar al dia de les mesures empreses pel Respir de protecció davant la Covid.

A més a més, és un espai molt divers amb informació d’interès per als i les professionals: convocatòries, esdeveniments, recomanacions i també notícies sobre reptes, història i debats entorn les cures, com ara una de les darreres notícies que recordo especialment interessant sobre la soledat sobrevinguda de la gent gran en plena desescalada, o una altra també recent que homenatjava a Dolors Aleu, com a primera metgessa catalana que va exercir, amb dificultats per poder accedir a llicenciar-se a finals del segle XIX, trencant amb barreres que avui d’una altra manera també afronten les dones, per exemple, davant la precarització de les professions de les cures.  

Un moment de felicitat per a vostè seria...

Podrien ser molts i diversos...

Una passejada per la vora del mar, del meu mar de Vilanova

Un moment de silenci contemplant els cingles de Vallcebre

Una estona de conversa amb les meves filles

Moltíssimes gràcies pel seu temps i la seva disposició.